L'avortament

L’avortament és il·legal a Espanya perquè, si s’avorta, s’interromp al fetus en l’embaràs i fa que no pugui néixer, és a dir, que un altre ésser viu no pot viure. Per tant, si l’avortament fos legal, crec que abans d’avortar s’hauria de mirar les condicions de vida de la pacient i llavors avaluar la situació: avorta o no avorta.
Què passaria si l’avortament fos legal i tothom volgués avortar, ens quedariem sense gent? El nivell de natalitat baixaria molt, però el que passa és que sí que hi ha gent que vol tenir fills.
També hi ha coses bones en aquest cas, si el nen té una malaltia molt greu i es dóna l’opció d’avortar, crec que seria el millor per al nen perquè hauria de patir molt. Un altre cas podria ser si la noia hagués estat violada i per mala sort estigués embarassada, aquest motiu també és una bona causa per avortar. Les dones, quan avorten, també possen en risc la seva vida, per tal de no deixar viure a una altra persona.
La mare d’una noia de 19 anys, amb deficiència mental, va demanar a les autoritats que deixessin avortar a la seva filla perquè estava embarassada degut a una violació. Un altre cas va passar al 2004, a Buenos Aires, on van haver-hi 179 avorts, del quals un era d’una noia de 15 anys, i al començament del 2005, van haver 113 més, els quals eren de nenes entre 10 i 14 anys.
Per tant, degut a tot això, la conclusió que podem extreure’n és que és millor que a Espanya l’avortament sigui il·legal, però hauríen de fer excepcions amb la gent que més ho necessita.

La Gioconda


La Gioconda o Mona Lisa és un dels quadres més famosos del món. Apareix en multitud de llibres, revistes, diaris, i pel·licules continuament i és una de les obres que rep més visitants: més de 20.000 persones cada dia.

El seu autor fou Leonardo da Vinci, que va néixer a Anchiano, Itàlia, el dia 15 d’Abril de 1452. les seves obres més destacades van ser La gioconda i La última cena. Leonardo da Vinci va morir el 2 de Maig del 1519 a França, al castell de Clos-Lucé

El quadre representa a una dona que té un estrany somriure. La dama està aseguda a una butaca, les seves mans i els seus ulls, són un exemple de
l’ “sfumatto”. També cal destacar el joc que fa amb la llum, per donar la sensació de volum. El paisatge que té al darrera, és un paisatge humit i aquós. També si et fixes, podrás observar, que la dona no té n i celles ni pestanyes.

La principal característica que s’aprecia, és el famós sfumatto i les traces del pincell. També està pintada al oli, sobre una taula de fusta.

El quadre s’exhibeix al Museu del Louvre, a París. Aquest té una forma piramidal i dins ha ha una piràmide perfecta.

Escolta els sons que t'envolten

Estic al menjador, tot està molt tranquil, però el silenci l’han trencat els gossos del costat, que no paren de fer guau, guau! Espera, estic escoltant una altra cosa, són ocells que estan fent piu,piu però, ara que em fixo, són a dalt d’un arbre més alt que un Sant Pau. Mmm..., quina bona olor, és que la meva mare està fent el menjar, que fa xup,xup. El meu pare està fora, al jardí, posant un regulador de pressió i en aquest moment crida al meu germà -Dani!-, perquè l’ajudi. El meu pare és un tros de pa, com el meu germà, i es que els testos retiren a les olles, són idèntics.
Ah! M'he espantat, el meu pare està fent servir un compressor per clavar unes puntes a unes fustes i està fent clac, clac. Ara, com ja sé de què va la cosa estic més tranquil.la. Laura!, m’ha cridat la meva mare, ja es l’hora de menjar.

Soc nova i per això em presento

El meu nom, Laura, prové del nom llatí “Laurus”, el seu significat és “triomf”. El meu nom el va escollir la meva mare, perquè el meu pare va escollir el del meu germà bessó, tot i això es van posar d’acord. El meu nom no té res a veure amb la tradició familiar, ja que no tinc el nom de cap d’ells.
Psicològicament sóc una mica tímida, sobretot amb les persones que no conec, però quan ens coneixem sóc bastant simpàtica. Com que sóc nova en aquest institut, ja que abans vivia a Badia, al Vallès Occidental, no parlo molt, perquè no tinc tanta confiança amb els companys com per fer-ho, però ja la tindré.
Físicament no sóc ni tan alta com un gratacels, ni tan baixa com un tap, sóc normal. Tinc els cabells marrons i arrissats; els meus ulls miòpics són de color marró, porto ulleres, per això no és un gran problema per mi. Jo no he escollit el meu cos, perquè si ho pogués fer, en tindria un de millor, però a fi de comptes es meu i ningú me’l pot treure, ni canviar.