Soc nova i per això em presento

El meu nom, Laura, prové del nom llatí “Laurus”, el seu significat és “triomf”. El meu nom el va escollir la meva mare, perquè el meu pare va escollir el del meu germà bessó, tot i això es van posar d’acord. El meu nom no té res a veure amb la tradició familiar, ja que no tinc el nom de cap d’ells.
Psicològicament sóc una mica tímida, sobretot amb les persones que no conec, però quan ens coneixem sóc bastant simpàtica. Com que sóc nova en aquest institut, ja que abans vivia a Badia, al Vallès Occidental, no parlo molt, perquè no tinc tanta confiança amb els companys com per fer-ho, però ja la tindré.
Físicament no sóc ni tan alta com un gratacels, ni tan baixa com un tap, sóc normal. Tinc els cabells marrons i arrissats; els meus ulls miòpics són de color marró, porto ulleres, per això no és un gran problema per mi. Jo no he escollit el meu cos, perquè si ho pogués fer, en tindria un de millor, però a fi de comptes es meu i ningú me’l pot treure, ni canviar.