La novetat sempre fa por

11-09-07
Uff! Estic que no puc més. Estic molt nerviosa perquè demà ja comença el curs, encara que ja conec a alguns companys de la classe, perquè un dia vam anar a l'insti per dir-nos a tots els horaris i aquestes coses. M'he preparat la motxilla per la nit, cosa extranya en mi, que sempre ho deixo tot per última hora.

12-09-07
No puc més, d'aquí uns segons em moriré pels nervis!! Primer vam pujar, el meu germà i jo (que sóm de la mateixa edat), al bus. Ens vam seure junts perquè tothom ja tenia la seva parella de seient. Només baixar del bus, ens em arrepenjar a la tanca de fora, observant a tot qui passava per davant. En aquest nou institut, la majoria de nois que viuen prop de l'institut, van en bici i, els que viuen més lluny, com jo, amb bus. Les classes han estat força bé, ens seien per ordre de llista i jo m'assec amb un nen, l'Adrià. Les classes m'han anat molt bé. Després a l'hora del menjador, em dinat junt, el meu germà i jo. Al final del dia, em tornat a pujar al bus i, només entrar al cotxe, on la mare ens esperava per portar-nos de la parada del bus a casa, ja que està una mica lluny, ens ha començat a atabalar amb les preguntes típiques: com us ha anat?, i les classes que?, i els companys??. Crec que aquestes preguntes s'haurien de prohibir, encara que les trobariem a faltar.

25-01-08
Ja estic comlpetament adaptada, tinc bons companys, alguns una mica pesats i infantils, encara que això es troba a tot arreu, ja fa temps que el meu germà va per una banda i jo per una altra i, en fi, tots els nervis es van quedar al primer dia.

21-04-08
Aquesta setmana, serà una de les millors del curs, avui al matí anem a les pistes de San Celoni a fer les olimpiades d'atletisme. Demà per la tarda farem les olimpiades de basquet, handbol i voleybol, dimecres anirem al centre de San Celoni a peu per veure una exposició sobre l'aigua i per comprar un llibre, dijous fem classe normal (quin pal!) i dimecres, el Xating in Viu.

1-05-08
Estic comptant els dies que queden per que acabi el curs, però encara queda pel mig el Crèdit de Síntesi, això la majoria ho van esperant tot el curs, encara que hi ha molta gent que no hi va, per obsevacions, per no fer el pagament al seu temps o, sencillament que no volien anar, però es queden a l'institut.
I, ara, estic aquí escribint una redacció de català, la última i penso que fa només dos dies, per dir-ho d'alguna forma, que he arribat aquí i ja sembla que faci molt de temps que hi visc. Estic molt contenta d'haver-me canviat de casa, encara que sempre me'n recordaré del meu poble de la infància, perquè vulguis o no, vaig deixar allà a gent que coneixia des de petita, però el canvi d'un pis en un poble, a prop d'una carretera, que vulguis o no, passen molts cotxes i molesten, a viure en una casa, on només escoltes els crits de te mare perquè vinguis a sopar i el cant dels ocells, es molt agradable.

Maragda

Fitxa tècnica:

El títol del llibre que he escollit per llegir és “Maragda”. El seu autor, és Jordi Lopesino, un home que va nèixer a Mataró l’any 1965. “Maragda”, va ser editat a Barcelona, al març d’aquest any, el 2008, per l’editorial Barcanova. Per ara no ha guayat cap premi, ja que és nou i, per tant, tampoc han fet cap peli del llibre.

Resum:

El llibre comença parlant d’un vaixell que s’enfonsa a causa un remolí prop de les Illes Medes. Despres parla de dos nois submarinistes, un vol anar al Gorg Negre per descobrir uns passadissos i l’altre diu que és molt perillós. El primer, se’n va tot sol a fer buceig. Surt una altra escena, estan a una casa de colònies d’estiu i un nen que està marginat, surt per les nits i troba una cova. Un dia, els seus companys el volen peguar i el perssegueixen pel bosc i ell es fica a la cova i cau per unes escales. Quan està al terra, en Max (el nen marginat), es troba una serp peluda i aquesta li dóna un cop. Quan es desperta, veu a una dona vella i a la serp morta, ella l’ha salvat. Entren a un laboratori, buscant la sortida, i veuen una tubs, on dins està en Roger (company que sempre fa la punyeta a en Max), en Roger (el submarinista) i dos nans. Tenen tubs que li surten per tots els orificis i els treu l’essència vital. També hi ha un noi amb una ferida al pit. Salven a en Roger, a en Quim i als dos nans, els dos ultims se’n van amb els seus companys, esclaus de la Maragda. La Irene, la dona vella que salva a en Max, els hi diu que ella en veritat és una sirena, però està en un procés de secació per poder caminar i els explica que la Maragda vol acabar amb la vida humana perque ells, els Mithos (nans, sirenes, dracs, ect.) vivien a la superfície. El Quim agafa del laboratori una bossa de monedes d’or i tanca la porta del camí més curt i s’obre un altra, la del camí llar, que va fins a Mallorca. Passen dies caminant, fins que arriben als nans i els expliques lo malament que ho estàn passant amb la Maragda. La Irene i els seus companys han de fugir d’ella i anar amb l’exèrcit de la Irene. Pel camí es troben amb una serp peluda, que en veritat és l’Eulàlia, la promesa de l’Onofre, el noi que tenia la ferida al pit. Quan arriben on, en teoria, hi havia l’exèrcit de la Irene, veuen a la Maragda, però un home la mata amb tres trets de sal. L’home que la mata és molt vell, però en realitat, és el germà petit de l’Eulàlia, en Quirze. Tots tornen en el seu camí i arriben a un punt on la Irene els ha de deixar i segueixen el camí sols. Troben un pou i per allà surten, a Mallorca. Va passar un any i els tres nois, que ara eren amics, van a les Illes Medes, per visitar la Irene, ja convertida en sirena.

Crítica:
Personatges
-Max: en podriem dir el protagonista, ja que és el que més surt, però no ho és. És un nen marginat que no té amics i està en una casa de colònies d'estiu. El seu contrincant és en Quim, el noi més popular.
-Quim: noi més popular a la casa de colònies d'estiu. Està allà perquè els seus pares l'han castigat. És el contrincant d'en Max i sempre es fica amb ell. Cau en mans de la Maragda
-Roger: amant del submarinisme i submarinista. Pensa que una tasca de dos persones la pot fer un sol i, per això, va al Gorg Negre. Cau en mans de la Maragda.
-Onofre: és el promés de l’Eulàlia. És un noi fort, musculós, guapo, simpàtic, vaja, ho té tot. Cau en mans de la Maragda.
-Eulàlia: és la promesa de l’Onofre, té un germà petit, en Quirze. L’Eulàlia cau en mans de la Maragda.
-Quirze: germà de l’Eulàlia. Mata a la Margda.
-Maragda: és una dona d’aigua. Els mythos (criatures fantàstiques), abans vivien a l’exterior i els humans els van expulsar de la superfície terrestre i van viure des d’aquell moment sota terra. La Maragda es vol venjar i vol fer que els humans sentin el patiment que van sentir els mythos a la guerra amb els humans.
-Irene: és la reina de les sirenes i tritons (mascles), i ajuda a en Max, en Quim, etc., a fugir de la Maragda.
El ritme de narració és normal, ni massa ràpid ni massa lent. Al principi del llibre no entenia res, al 1r capitul parlava d’una cosa, al 2n d’una altre, al 3r d’un altre tema, però al final, tot està lligat i entens per què el llibre comença així. Es dona en un temps no molt llunyà, al 2007, però hi ha un salt de temps, que passa a l’Edat Mitjana. Està ambientat en un món de fantasia, sota terra, just a sota del Gorg Negre.

Opinió personal:

El llibre ha estat molt entretingut, per això el recomano. A aquells que els hi agradin els llibres de fantasia, que parlen de mons fantàstics i aquestes coses, us ho recomano. Mirant-ho de lluny, per dir-ho d’alguna manera, es veu infantil perquè parla de èssers fantàstics, com nans i sirenes, però no, és tot lo contrari.

Les 10 coses que s'han de fer per...barallar-te amb el teu germà

No m'agrada barallar-me però es que els germans, siguin petits, grans o bessons, tenen com un tic, que quan estàs fent alguna cosa important van a molestar-te. Encara que ningú es salva perquè jo, moltes vegades l'empipo. Per això, sigui com sigui, és inevitable la baralla.

1. El més important és tenir un germà, bessó, si pot ser.

2. Has d'estar fent els deures o fent qualsevol cosa que t'agradi i ell, inmediatament, estarà allà empipan-te.

3. Ell començarà a empipar-te i tu l'has de dir: Pots callar sius plau?

4. Ell continuarà i llavors, has de dir-li un altre cop: Pots callar-te?

5. Ell sol seguir empipant i llavors per no perdre els nervis has de contar fins a 10, 50, 100, 1.000... i una vegada t'has cansat de contar perds els nervis.

6. Histèrica li dius al teu germà: (crida el seu nom) Dani!!

7. La teva mare et començarà a donar la bronca a tu, no a ell que és qui ha començat tot, has de posar-te més nerviosa encara.
8. Però no et preocupis ell continuarà fins que tu diguis: Dani, joder, pots parar o què? Al final et fotré una óstia...(pots dir-li coses semblants)

9.Llavors és quan la teva mare va fins a l'habitació, normalment l'estudi, i et diu: et quedes castigada una setmana sense l'ordinador o l'iPod (depen de la cosa que més t'agrada)

10. Llavors arriba un moment en que no saps què fer perquè ell continua posant-se a l'ordinador i fent el que ell vol i tu no saps si posar-te a plorar, anar a escanyar-lo o continuar enfadada. És aconsellables que t'en vagis a la teva habitació i tanquis la porta el més fort que puguis i estigues allà fins que el teu pare arribi de treballar, la teva mare l'expliqui tot el que ha passat i ell vingui a l'habitació a amenaçar-te que s'hi no baixes a sopar estaras una setmana més sense ordinador.



(Totes les vulgaritats fetes en aquest text són necessàries perquè quan estàs tan enfadat no dius una altra cosa que això)

L'avortament

L’avortament és il·legal a Espanya perquè, si s’avorta, s’interromp al fetus en l’embaràs i fa que no pugui néixer, és a dir, que un altre ésser viu no pot viure. Per tant, si l’avortament fos legal, crec que abans d’avortar s’hauria de mirar les condicions de vida de la pacient i llavors avaluar la situació: avorta o no avorta.
Què passaria si l’avortament fos legal i tothom volgués avortar, ens quedariem sense gent? El nivell de natalitat baixaria molt, però el que passa és que sí que hi ha gent que vol tenir fills.
També hi ha coses bones en aquest cas, si el nen té una malaltia molt greu i es dóna l’opció d’avortar, crec que seria el millor per al nen perquè hauria de patir molt. Un altre cas podria ser si la noia hagués estat violada i per mala sort estigués embarassada, aquest motiu també és una bona causa per avortar. Les dones, quan avorten, també possen en risc la seva vida, per tal de no deixar viure a una altra persona.
La mare d’una noia de 19 anys, amb deficiència mental, va demanar a les autoritats que deixessin avortar a la seva filla perquè estava embarassada degut a una violació. Un altre cas va passar al 2004, a Buenos Aires, on van haver-hi 179 avorts, del quals un era d’una noia de 15 anys, i al començament del 2005, van haver 113 més, els quals eren de nenes entre 10 i 14 anys.
Per tant, degut a tot això, la conclusió que podem extreure’n és que és millor que a Espanya l’avortament sigui il·legal, però hauríen de fer excepcions amb la gent que més ho necessita.

La Gioconda


La Gioconda o Mona Lisa és un dels quadres més famosos del món. Apareix en multitud de llibres, revistes, diaris, i pel·licules continuament i és una de les obres que rep més visitants: més de 20.000 persones cada dia.

El seu autor fou Leonardo da Vinci, que va néixer a Anchiano, Itàlia, el dia 15 d’Abril de 1452. les seves obres més destacades van ser La gioconda i La última cena. Leonardo da Vinci va morir el 2 de Maig del 1519 a França, al castell de Clos-Lucé

El quadre representa a una dona que té un estrany somriure. La dama està aseguda a una butaca, les seves mans i els seus ulls, són un exemple de
l’ “sfumatto”. També cal destacar el joc que fa amb la llum, per donar la sensació de volum. El paisatge que té al darrera, és un paisatge humit i aquós. També si et fixes, podrás observar, que la dona no té n i celles ni pestanyes.

La principal característica que s’aprecia, és el famós sfumatto i les traces del pincell. També està pintada al oli, sobre una taula de fusta.

El quadre s’exhibeix al Museu del Louvre, a París. Aquest té una forma piramidal i dins ha ha una piràmide perfecta.

Escolta els sons que t'envolten

Estic al menjador, tot està molt tranquil, però el silenci l’han trencat els gossos del costat, que no paren de fer guau, guau! Espera, estic escoltant una altra cosa, són ocells que estan fent piu,piu però, ara que em fixo, són a dalt d’un arbre més alt que un Sant Pau. Mmm..., quina bona olor, és que la meva mare està fent el menjar, que fa xup,xup. El meu pare està fora, al jardí, posant un regulador de pressió i en aquest moment crida al meu germà -Dani!-, perquè l’ajudi. El meu pare és un tros de pa, com el meu germà, i es que els testos retiren a les olles, són idèntics.
Ah! M'he espantat, el meu pare està fent servir un compressor per clavar unes puntes a unes fustes i està fent clac, clac. Ara, com ja sé de què va la cosa estic més tranquil.la. Laura!, m’ha cridat la meva mare, ja es l’hora de menjar.

Soc nova i per això em presento

El meu nom, Laura, prové del nom llatí “Laurus”, el seu significat és “triomf”. El meu nom el va escollir la meva mare, perquè el meu pare va escollir el del meu germà bessó, tot i això es van posar d’acord. El meu nom no té res a veure amb la tradició familiar, ja que no tinc el nom de cap d’ells.
Psicològicament sóc una mica tímida, sobretot amb les persones que no conec, però quan ens coneixem sóc bastant simpàtica. Com que sóc nova en aquest institut, ja que abans vivia a Badia, al Vallès Occidental, no parlo molt, perquè no tinc tanta confiança amb els companys com per fer-ho, però ja la tindré.
Físicament no sóc ni tan alta com un gratacels, ni tan baixa com un tap, sóc normal. Tinc els cabells marrons i arrissats; els meus ulls miòpics són de color marró, porto ulleres, per això no és un gran problema per mi. Jo no he escollit el meu cos, perquè si ho pogués fer, en tindria un de millor, però a fi de comptes es meu i ningú me’l pot treure, ni canviar.