Maragda

Fitxa tècnica:

El títol del llibre que he escollit per llegir és “Maragda”. El seu autor, és Jordi Lopesino, un home que va nèixer a Mataró l’any 1965. “Maragda”, va ser editat a Barcelona, al març d’aquest any, el 2008, per l’editorial Barcanova. Per ara no ha guayat cap premi, ja que és nou i, per tant, tampoc han fet cap peli del llibre.

Resum:

El llibre comença parlant d’un vaixell que s’enfonsa a causa un remolí prop de les Illes Medes. Despres parla de dos nois submarinistes, un vol anar al Gorg Negre per descobrir uns passadissos i l’altre diu que és molt perillós. El primer, se’n va tot sol a fer buceig. Surt una altra escena, estan a una casa de colònies d’estiu i un nen que està marginat, surt per les nits i troba una cova. Un dia, els seus companys el volen peguar i el perssegueixen pel bosc i ell es fica a la cova i cau per unes escales. Quan està al terra, en Max (el nen marginat), es troba una serp peluda i aquesta li dóna un cop. Quan es desperta, veu a una dona vella i a la serp morta, ella l’ha salvat. Entren a un laboratori, buscant la sortida, i veuen una tubs, on dins està en Roger (company que sempre fa la punyeta a en Max), en Roger (el submarinista) i dos nans. Tenen tubs que li surten per tots els orificis i els treu l’essència vital. També hi ha un noi amb una ferida al pit. Salven a en Roger, a en Quim i als dos nans, els dos ultims se’n van amb els seus companys, esclaus de la Maragda. La Irene, la dona vella que salva a en Max, els hi diu que ella en veritat és una sirena, però està en un procés de secació per poder caminar i els explica que la Maragda vol acabar amb la vida humana perque ells, els Mithos (nans, sirenes, dracs, ect.) vivien a la superfície. El Quim agafa del laboratori una bossa de monedes d’or i tanca la porta del camí més curt i s’obre un altra, la del camí llar, que va fins a Mallorca. Passen dies caminant, fins que arriben als nans i els expliques lo malament que ho estàn passant amb la Maragda. La Irene i els seus companys han de fugir d’ella i anar amb l’exèrcit de la Irene. Pel camí es troben amb una serp peluda, que en veritat és l’Eulàlia, la promesa de l’Onofre, el noi que tenia la ferida al pit. Quan arriben on, en teoria, hi havia l’exèrcit de la Irene, veuen a la Maragda, però un home la mata amb tres trets de sal. L’home que la mata és molt vell, però en realitat, és el germà petit de l’Eulàlia, en Quirze. Tots tornen en el seu camí i arriben a un punt on la Irene els ha de deixar i segueixen el camí sols. Troben un pou i per allà surten, a Mallorca. Va passar un any i els tres nois, que ara eren amics, van a les Illes Medes, per visitar la Irene, ja convertida en sirena.

Crítica:
Personatges
-Max: en podriem dir el protagonista, ja que és el que més surt, però no ho és. És un nen marginat que no té amics i està en una casa de colònies d'estiu. El seu contrincant és en Quim, el noi més popular.
-Quim: noi més popular a la casa de colònies d'estiu. Està allà perquè els seus pares l'han castigat. És el contrincant d'en Max i sempre es fica amb ell. Cau en mans de la Maragda
-Roger: amant del submarinisme i submarinista. Pensa que una tasca de dos persones la pot fer un sol i, per això, va al Gorg Negre. Cau en mans de la Maragda.
-Onofre: és el promés de l’Eulàlia. És un noi fort, musculós, guapo, simpàtic, vaja, ho té tot. Cau en mans de la Maragda.
-Eulàlia: és la promesa de l’Onofre, té un germà petit, en Quirze. L’Eulàlia cau en mans de la Maragda.
-Quirze: germà de l’Eulàlia. Mata a la Margda.
-Maragda: és una dona d’aigua. Els mythos (criatures fantàstiques), abans vivien a l’exterior i els humans els van expulsar de la superfície terrestre i van viure des d’aquell moment sota terra. La Maragda es vol venjar i vol fer que els humans sentin el patiment que van sentir els mythos a la guerra amb els humans.
-Irene: és la reina de les sirenes i tritons (mascles), i ajuda a en Max, en Quim, etc., a fugir de la Maragda.
El ritme de narració és normal, ni massa ràpid ni massa lent. Al principi del llibre no entenia res, al 1r capitul parlava d’una cosa, al 2n d’una altre, al 3r d’un altre tema, però al final, tot està lligat i entens per què el llibre comença així. Es dona en un temps no molt llunyà, al 2007, però hi ha un salt de temps, que passa a l’Edat Mitjana. Està ambientat en un món de fantasia, sota terra, just a sota del Gorg Negre.

Opinió personal:

El llibre ha estat molt entretingut, per això el recomano. A aquells que els hi agradin els llibres de fantasia, que parlen de mons fantàstics i aquestes coses, us ho recomano. Mirant-ho de lluny, per dir-ho d’alguna manera, es veu infantil perquè parla de èssers fantàstics, com nans i sirenes, però no, és tot lo contrari.