La novetat sempre fa por

11-09-07
Uff! Estic que no puc més. Estic molt nerviosa perquè demà ja comença el curs, encara que ja conec a alguns companys de la classe, perquè un dia vam anar a l'insti per dir-nos a tots els horaris i aquestes coses. M'he preparat la motxilla per la nit, cosa extranya en mi, que sempre ho deixo tot per última hora.

12-09-07
No puc més, d'aquí uns segons em moriré pels nervis!! Primer vam pujar, el meu germà i jo (que sóm de la mateixa edat), al bus. Ens vam seure junts perquè tothom ja tenia la seva parella de seient. Només baixar del bus, ens em arrepenjar a la tanca de fora, observant a tot qui passava per davant. En aquest nou institut, la majoria de nois que viuen prop de l'institut, van en bici i, els que viuen més lluny, com jo, amb bus. Les classes han estat força bé, ens seien per ordre de llista i jo m'assec amb un nen, l'Adrià. Les classes m'han anat molt bé. Després a l'hora del menjador, em dinat junt, el meu germà i jo. Al final del dia, em tornat a pujar al bus i, només entrar al cotxe, on la mare ens esperava per portar-nos de la parada del bus a casa, ja que està una mica lluny, ens ha començat a atabalar amb les preguntes típiques: com us ha anat?, i les classes que?, i els companys??. Crec que aquestes preguntes s'haurien de prohibir, encara que les trobariem a faltar.

25-01-08
Ja estic comlpetament adaptada, tinc bons companys, alguns una mica pesats i infantils, encara que això es troba a tot arreu, ja fa temps que el meu germà va per una banda i jo per una altra i, en fi, tots els nervis es van quedar al primer dia.

21-04-08
Aquesta setmana, serà una de les millors del curs, avui al matí anem a les pistes de San Celoni a fer les olimpiades d'atletisme. Demà per la tarda farem les olimpiades de basquet, handbol i voleybol, dimecres anirem al centre de San Celoni a peu per veure una exposició sobre l'aigua i per comprar un llibre, dijous fem classe normal (quin pal!) i dimecres, el Xating in Viu.

1-05-08
Estic comptant els dies que queden per que acabi el curs, però encara queda pel mig el Crèdit de Síntesi, això la majoria ho van esperant tot el curs, encara que hi ha molta gent que no hi va, per obsevacions, per no fer el pagament al seu temps o, sencillament que no volien anar, però es queden a l'institut.
I, ara, estic aquí escribint una redacció de català, la última i penso que fa només dos dies, per dir-ho d'alguna forma, que he arribat aquí i ja sembla que faci molt de temps que hi visc. Estic molt contenta d'haver-me canviat de casa, encara que sempre me'n recordaré del meu poble de la infància, perquè vulguis o no, vaig deixar allà a gent que coneixia des de petita, però el canvi d'un pis en un poble, a prop d'una carretera, que vulguis o no, passen molts cotxes i molesten, a viure en una casa, on només escoltes els crits de te mare perquè vinguis a sopar i el cant dels ocells, es molt agradable.